10 – J: Som una nació. Nosaltres decidim.
Análisis comunicación política

10 - J: Som una nació. Nosaltres decidim.

11/07/2010

Riures, cançons, crits de protesta, dolçainers i músics amb instruments improvisats… xiquets, xiquetes, adolescents “reivindica-lo-todo”, majors emocionats per viure un dia històric, gent de mitjana edat; catalans de tota la vida i nous catalans vinguts d’altres terres..

Ahir no estaven tots, però hi estaven la gran majoria. Gent que, per damunt de tot va demostrar que es sent unida per unes arrels, per una llengua, un territori i una cultura comunes. Persones que volien transmetre el seu malestar, reivindicar la independència de Catalunya, un major autogovern o simplement respecte. Els missatges segurament eren molts, però cridaven a una sola veu… i crec que ací resideix l’èxit de la manifestació d’ahir…

Els Segadors, entonat repetidament al llarg de la marxa, sonava amb un deix especial d’emoció i mentres l’escoltava pensava en el demà… I ara, què? Oblidarem aquesta protesta en dos dies per l’efecte anestesiant de la sobreabundància d’informació? Se’n farà una lectura política intel·ligent o els partits substituiran el protagonisme ciutadà per les seues diferències internes?

I llavors els meues pensaments van viatjar a la meua terra, on parlar la meua llengua és pràcticament una anomalia… on al col·legi no es van esforçar massa en explicar-nos la nostra història, on moltes tradicions populars van morint amb la gent que es cansa de viure i on,  en definitiva, pareix que hem oblidat que som un poble.

El sentiment d’identitat té moltísssimes lectures i es pot entendre de maneres tant diverses que seria quasi impossible trobar una definició unitària. L’únic que espere és que, com va dir en Francesc-Marc Àlvaro, la gran manifestació d’ahir, a diferència de la de 1977, que va ser per fugir del passat, siga ara per guanyar el futur.

Guanyem-lo, doncs!

P.D. Ahir èrem molts, tants que la manifestació va tardar dues hores en començar a moure’s… Diuen que fins i tot el polp Paul s’hi va afegir (i el vaig sorprendre en alguna de les fotos…)

0

Follow Sandra on

A %d blogueros les gusta esto: